Top

Història del cotxe elèctric

Saps que gràcies al vehicle elèctric estem tornant als orígens i a l’ordre lògic de les coses? L’electricitat sempre ha existit i sempre existirà, i va ser el mitjà energètic que es va fer servir per tirar endavant els primers cotxes. Avui fem una mica d’història dels vehicles elèctrics i expliquem per què no han tingut la tirada necessària fins ara.
El Benz Patent-Motorwagen de 1888 és considerat com el primer cotxe de la història, en part pel disseny de Karl Benz, i en part perquè la seva dona Bertha el va conduir en un viatge d’anada i tornada de 170 kms (convertint-se en la primera persona que feia un viatge tan llarg en automòbil). El Motorwagen funcionava amb èter de petroli, però ja feia temps que la mobilitat elèctrica estava en un camp de proves, i la tecnologia era més avançada que la dels motors de combustió. De fet, entre finals del s.XIX fins a finals de la primera dècada del 1900, el cotxe elèctric va viure una època esplendorosa, sense la qual el cotxe no hauria pogut ser un objecte de masses. Es pot dir perfectament que la popularització del cotxe no hagués sigut possible sense l’electricitat.
L’electrificació dels vehicles ja ve de principis del segle XIX, quan l’escocès Robert Davidson va inventar una locomotora elèctrica amb bateries de zinc i àcid el 1835. L’invent es va posar a prova a la línia fèrria que hi havia entre Edimburg i Glasgow, arribant a l’esfereïdora velocitat de 6 km/h, i això que no transportava ni mercaderies ni persones. Aquest invent va demostrar dues coses: la primera, que efectivament l’electricitat podia arribar a fer moure coses, la segona, que al vehicle elèctric encara li quedava molt camí per endavant.
No obstant, només quatre anys després del fiasco de Davidson, un altre escocès, que també es deia Robert de nom, però Anderson de cognom, va decidir aplicar les mateixes bateries en un carruatge. I sí, també es va moure el suficient com per demostrar que sense cavalls també es podia tirar d’un carro… Però molt lent, molt poca estona, curt i, a més a més, les bateries no només eren d’un sol us, sinó que també eren caríssimes.
Però tant Davidson com Anderson ja van sentar precedents. El primer va acabar sent reconegut com un dels pares del metro, ja que el seu sistema va servir com a base per poder idear el sistema de trens subterranis que passa pel subsòl de les grans ciutats mundials, mentre que Anderson és el primer precursor del cotxe.
Els sistemes d’electrificació i les bateries van anar millorant a mitjans del segle XIX, sobretot arran de la feina feta per dos dels inventors, investigadors i emprenedors més notables de l’època: Thomas Edison i Nikola Tesla. Sobretot, la bateria de níquel-ferro d’Edison va significar un pas endavant molt significatiu pel que fa a l’autonomia i la potència dels vehicles elèctrics on s’aplicaria.
Però sense cap dubte, la gran empenta que va tenir el cotxe elèctric a finals del segle XIX va ser que el primer cotxe en arribar a superar els 100 km/h va ser, precisament, elèctric. La Jamais Contente, orgullosament belga, cromat, amb forma de torpede però amb el cos sencer del conductor fora de la carlinga, va ser el cotxe més veloç de la terra del 1899.
Un any abans el jove enginyer alemany Ferdinand Porsche, esperonat per un encàrrec d’un fabricant que li va demanar un carruatge que no estigués tirat per cavalls, va idear un motor alimentat per bateries amb una caixa de canvis de 12 velocitats, i ho va acoblar tot plegat en un carro. Aquest també va ser un resultat digne d’un cotxe elèctric com el coneixem avui en dia, ja que el P1 – de ‘Porsche’ – podia rodar 78 kilòmetres sense haver de recarregar i agafava fins a 34 km/h. Aquest va ser el primer cotxe que va fabricar abans de fundar l’automobilística que porta el seu cognom.
D’aleshores endavant, va haver un gran boom del cotxe elèctric, ja que grans ciutats com Nova York i Londres començaven a introduir serveis de taxis automòbils, a més dels serveis de carruatges que ja eren àmpliament estesos aleshores. Per posar un exemple, segons el llibre ‘The Electric Car: Development and Future of Battery, Hybrid and Fuel-cell Cars’, de Michael Hereward Westbrook, diu que a l’any 1900 es van fabricar als Estats Units un total de 1.684 cotxes a vapor, 1.575 elèctrics i 963 a gasolina.
La gent preferia els elèctrics perquè eren més nets, no feien soroll, eren molt potents, no emetien ni gasos ni fums i tenien autonomia suficient per córrer tot el dia mentre que es podien carregar per la nit.
Oi que tot això us sona d’alguna cosa?
Tot i això, la benzina, que va ser desenvolupada a partir dels subproductes del petroli, va acabar guanyant la batalla com a font d’alimentació dels vehicles rodats durant la major part del s.XX, ja que el gran avantatge que oferien era l’autonomia.
Avui en dia els vehicles elèctrics continuen oferint els mateixos avantatges que fa un segle: son silenciosos, no emeten un sol gram de gasos nocius per la salut, son potents, tenen una capacitat d’arrancada més notable que la d’un cotxe mogut per benzina… i sí, ara fins i tot n’hi ha que tenen una autonomia que pot arribar a superar a la d’un cotxe convencional.
Un altre punt crític on també s’ha avançat molt és en la de la quantitat i posició dels 330 punts de càrrega disponibles al territori català per poder recarregar les bateries. L’any que ve també s’espera que qualsevol habitant de Catalunya tingui un punt de recàrrega ràpida a menys de 25 km d’on sigui, així com també s’està treballant en noves tecnologies perquè els aparcaments múltiples privats puguin tenir accés a punts de recàrrega ràpida, gràcies al pla engegat per l’ICAEN. Molt millor que al s.XIX!
Des de LIVE t’ajudem a tornar als orígens… del cotxe. Si fas un cop d’ull a la nostra pàgina web, descobriràs com pot beneficiar-te el fet d’adquirir un vehicle elèctric, així com també trobaràs informació sobre ajudes i subvencions.